L’àngel blau (Cançó de Fineta)
El món és ple de gent flasca i poruga,
gent que, quan ve el plaer, té por i s’arruga;
jo, que tot ho he tastat, ho tinc molt clar,
jo goso el que la gent no gosa gosar.
Com que em conec, de res no en faig cap fàstic,
la meva pell ha après del goig i el càstig:
tenir el poder que et dóna ser un esclau,
deixar-se anar si et besa l’àngel blau.
Dalt de la seu,
a la punta més alta
hi ha un àngel fred
que vetlla des de l’alba.
Vigila, dret
i tibat com un ciri,
que moris com un lliri
immaculat,
sens cap petó a la calba.
Però aquí baix,
ben lluny d’aquelles penes,
hi ha un àngel blau
covat entre les venes.
Se’t fica a dins
i creix i s’apuntala,
quan sents un batec d’ala
saps que és aquí,
bufant-te, suau, l’esquena.
Tot és urgent,
tot és turgent i es tensa,
que l’àngel blau
no espera ni dispensa.
Xuclar, llepar,
patir, glatir, estrènyer,
rebre, donar, empènyer,
ressuscitar,
morir en pau immensa,
i xuclar més,
patir, glatir, empènyer,
si et besa l'àngel blau!
Resa per ell,
per la santa visita
de l’àngel blau,
dón-li el que necessita.
No vol manyacs,
narcisos que es contemplin
ni covards que es destrempin:
ell vol sotracs
del teu cor que palpita.
Gosa gosar,
reconeix el teu vici,
deixa’t anar,
la moral és caprici
d’uns avorrits,
beats i ressentits:
no hi ha bé sense mal,
no en feu cabal
dels seus grans maleficis.
El cel de l’amor
no té un sol color.
Gosa gosar:
rep l’àngel blau.
Xuclar, llepar,...
