La nimfa i el faristol
A mi m'agrada una nimfa
que surt amb un faristol,
jo per ella m'aprendria
el do re mi fa sol.
Però com que la vigila l'amo
que hi veu pels quatre cantons
com que de lluny s'ho ensuma
sap les meves intencions.
Jo que sé que les femelles
fan derrapar al garneu
se me'n passa pel cap una
i li explica a un amic meu.
Un amic que és un artista
en qüestió de travestis,
que si bé no n'ha fet gaire
n'ha vist fer molt a París.
Mentre ell vestit de dona
el faristol em distreu
ji li "birlaré" la nimfa
i me l'enduré al pis meu.
Quan l'amo vegi com pinta,
quan l'altre es trobi enganyat,
voldrà anar a buscar la nimfa
però ja serà massa tard.
I a les dotze del migdia,
quan pica a l'esquena el sol,
l'amic disfressat de garsa
s'insinua al faristol.
El faristol veu la dona,
l'esguarda una bona estona,
olora, palpa de lluny,
i com un brau s'hi abraona.
L'amic estira i arronsa
fent el paper de guineu,
jo li escatimo la nimfa
i volo cap al pis meu.
Quan tinc la taula parada
i ja vaig pel primer plat
me n'adono que la nimfa
és un nimfo disfressat.
Autor(es): Pere Tàpias
