L'Anna és un estel
Tinc un forat, com el puc omplir?
Podria buscar el lloc on has anat.
L'espurna s'esvaeix, canvia de lloc un cop més,
o l'essència es menté en els records aliens dels més propers.
Maleït forat, no em deixes respirar.
Em distrauré meditant sobre quan marxem.
Renèixer un instant després, esborrant qui erem i què vam fer,
o caure en un son etern on poder somriure indefinidament.
I un estel em somriu i crec que ja entenc el perquè.
Em contesta, subtilment, totes les preguntes que li puc fer.
L'Anna és l'estel.
Autor(es): Pau Esteve
