La noia i el mar
Les nits de lluna plena,
any darrere any,
surt una sirena,
del fons del mar.
Camina per la platja
sota els estels,
una cançó d'amor
per un mariner.
Tothom que l'ha vista
queden bocabadats,
és tan dolça i bonica,
que em té el cor robat.
EI meu estimat
ha promès tornar
en el seu vaixell.
com a capità.
Lo van fer presoner
per una traïció,
se'l van endur,
qui sap a on.
Després unes canes
tornarà aviat,
les lluites i tempestes.
no ens separaran.
La noia camina
fins a la mar brava,
i es torna una sirena.
quan l'abraça l'aigua.
El meu estimat
viu en un estel,
a on el temps no existeix.
Un amor per sempre més.
Autor(es): Carles A. Juste 'Lo Beethoven'
