La nit dels temps
De les cendres sorgiran diferències entre el fang de les classes que ja esperen quin és l’últim a parlar.
Surt i crida i pren la veu de carrers patint de fred que cap ànim sense lucre no ha pogut pas fer-hi res.
No apartaré les mans del fred,
si per sentir que em sento viu s’ha de patir
Les petjades que he deixat ningú les recordarà ni cap conte explicarà les llàgrimes que he anant vessant
Surto i crido i prenc la veu de la gent que fuig enllà dels problemes que no espera ni aspira superar
“Les alzines que ens espien i que es mengen el camí controlant i analitzant cada passa que se’ns escapa de les ganes de fugir que tenim altres amb sentit de la vergonya de lluitar contra murs impenetrables. No aturis, NO, les ganes de seguir, tingues objectius que la vida és una aventura, sense cura ni ruptura recordaràs aquest camí i el bagatge que ara esculls et pesarà durant la nit dels temps”
No apartaré les mans del fred,
si per sentir que em sento viu s’ha de patir
