La nit d'en Frankenstein

Joan-Pau Giné

Nits com una gorja de llops
amb temporals, llucets i trons
més fort que tot cridava el vent
bo per te fotre un espavent
era la nit d'en Frankeinstein.

Era quan eri petit
a la nit dins del meu llit
amagat dins dels llençols
m'agradava de tenir por
m'endormiï pas de seguit
viatjavi dins del llit
cada nit era un cinema
que tornava a recomençar.

Mitjanit sona a la pèndola
una minyona tota sola
se retira tranquil·lament
sense pensar evidentment
que l'espererava en Frankeinstein.

Era quan eri petit
A la nit dins del meu llit
Amagat dins dels llençols
M'agradava de tenir por
M'endormiï pas de seguit
Viatjavi dins del llit
Cada nit era un cinema
Que tornava a recomençar.

Tot d'un cop, d'una porta estreta
se li presenta la silueta
d'aquell home desgavellat
amb les ungles com un gat
Frankeinstein s'havia escapat.

Jo teniï un mànec d'aixada
amb un bot, una patacada
te fotiï pel sòl l'homenàs
i preniï la dona pel braç.

Era quan eri petit
A la nit dins del meu llit
Amagat dins dels llençols
M'agradava de tenir por
M'endormiï pas de seguit
Viatjavi dins del llit
Cada nit era un cinema
Que tornava a recomençar.

Era quan eri petit
A la nit dins del meu llit
Amagat dins dels llençols
M'agradava de tenir por…