La nit sencera

Deliri

Plats bruts sobre la taula del naufragi de migdia,
parlava amb somnolència un locutor de Ràdio 3.
Estava quedant-me sopa mentre sonava Izal,
fugint de la modorra vaig pensar en escurar.

I de sobte sona el timbre, qui serà? No estic per riure.
Resulta que era Anna que venia amb una amiga,
la porta entreoberta deixa vore els seus ulls,
a mi em tremola el cos, que dolça sensació.

Tu i jo ballant baix de l'aigua,
tu i jo entre els llençols,
tu i jo mirant-nos de reüll,
tu i jo dormint entrellaçats tota la nit sencera.

Creuàvem les mirades, amb música de fons,
parlant de tres amics que buscaven llibertat.
Ens vam beure les hores, se'ns aturava el mon,
la pluja i el deliri destaparen les passions.

I de sobte m'imagine, que acarície el teu somriure.
Xafant aquella plaça, consumint la mitjanit,
l'olor dels teus cabells, la tendresa del teu cos,
els teus llavis i jo.

Tu i jo ballant baix de l'aigua,
tu i jo entre els llençols,
tu i jo mirant-nos de reüll,
tu i jo dormint entrellaçats tota la nit sencera.

Recordant-te i estranyant-te van passar els anys,
retrobe el teu somriure en la foscor d'aquell bar.
De sobte tu t'apropes, augmenta la tensió,
incrèdul per moments et tempte lentament,
retorna aquella dolça sensació.