L'Antàrtida
Un soldat que torna a casa
sense pau a la mirada
una estrella que demà
lentament despertarà
Un infant sense rialles
anhelant el paradís
un poeta que amaga
cementiris de paraules
Tots tornarem a somiar
lluny de l´antàrtida i el mar
Un heroi en el viatge
per trobar la lluna blanca
una carta i unes flors
esperant el teu amor
Un ocell a la teulada
descubrint la llibertat
un rellotge que reclama
el tic tac de l´’esperança
Tots tornarem a somiar
lluny de l´antàrtida i el mar
Continent que apaga totes les rialles
blanc etern de soledat
continent que apaga ....
Tots tornarem a sommiar
lluny de l´antàrtida i el mar
