La nostra por II
S’han acabat
totes les faules,
s’acaba el nostre sofriment,
quan les paraules
tallen tots els murs de la ment,
quan les batalles
marquen els segons del present,
i fan despertar la gent,
resistirem!
Ara ells estan
a punt de caure,
i el sistema actual és conscient.
Ens hem de moure,
no hem d’estar cara la pared.
Serem la peça
que farà esclatar a l’estat,
mirant junts cap a endavant.
Desperta!
D’una vegada,
aquesta valencià podrida
s’ha de canviar!
Unixte!
A la batalla,
mirem junts cap a endavant!
Desperta!
D’una vegada,
aquesta valencià podrida
s’ha de canviar!
Unixte!
A la batalla,
no et deixes controlar, no deixes de lluitar!
Resistència!
Disme el que sents,
mai més t’amagues,
disme què és el que et diu la ment.
Quan t’amenacen
amb matar a la teva gent.
I tu els preguntes,
i no et volen respondre res,
i sents que no aguantes més.
Ells tenen por,
però ho amaguen
entre la foscor del seu cor,
i no accepten
que també temen a la mort.
Serem la gota
que farà colmar el seu got.
Serem part d’un poble roig.
Desperta!
D’una vegada,
aquesta valencià podrida
s’ha de canviar!
Unixte!
A la batalla,
mirem junts cap a endavant!
Desperta!
D’una vegada,
aquesta valencià podrida
s’ha de canviar!
Unixte!
A la batalla,
no et deixes controlar,
no deixes de lluitar!
Resistència!
Autor(es): Desfici
