La Paràbola de Kandinski
Vine vine corre no t'apropis a Van Gogh.
Corre llança Línies que s'esvelten entre el foc.
Vina crida mira quins colors hi ha entre aquests grogs.
Pinta tinta que s’entinta quan tu pintes sort.
A contracorrent llançant al vent
Cent-mil estrelles
Vas vèncer la ma dins d'un forat
On les més belles
Obres tristes, vives, que exposaran als museus.
Tristes, vives, mortes que captivaran al món.
La ciutat fantasma entre paràboles de llum.
Mil colors exploten quan tu pintes sort!
[A contra corrent...]
La teva paràbola és la marca de la llum,
reflectant imatges de la vida de reüll.
Dolça vida abstracta que et regalarà moments.
Tant de bo que els altres ja no pintin sort.
[A contra corrent...]
Dolça vida abstracte que et regalarà moments,
tant de bo que els altres ja no ho facin més.
Dolça vida abstracta que et regalarà la sort,
tant de bo que els altres ja no pintin morts.
Dolça vida abstracte que et regalarà diners,
tant de bo que els altres ja no en vulguin més.
Dolça vida abstracte que et regalarà la mort,
tant de bo que els altres ja no pintin sort.
