La patata
Diu la teoria de l'evolució,
que venim dels micos, quina aberració !
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
Sembla estrafolària aquesta teoria,
però es funda en uns fets que veiem cada dia:
Hi ha moltes patates que estan mig grillades,
igual com els homes ho estan a vegades,
Quan veiem que un home té un nas que esparvera
tots diem: "refotre, quina patatera".
Les patates velles s'arruguen de pell,
igual que tot "cristo" quan es torna vell.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
Eh ! Ah !
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
i és que la patata sempre ha sigut
ai ! un assumpte molt pelut.
Eh ! Ah !
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Que ja Adam i Eva va ser una enredada,
que no era una poma, que era una patata ...
Eh ! Ah !
Patata, patata, patata, patatera.
Patata, patata.
Pren una patata i així cara a cara
mira-la amb tendresa i digues-li, mare !
Que cada vegada que fem estofat
no ens donem compte de l'assassinat
I és que la patata és el nostre sustent
la fècula, es veu, és un gran aliment.
Per això quan et moris ...
et dirà el mossèn ...
In Fecula feculorum. Amén !
Eh !
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
I és evident que l'home ve de la patata,
de la patata, de la patata.
Autor(es): La Trinca
