La platja
Vas rient
i fa tant vent.
El teu vestit
de flors és tan bonic.
I vas cantant,
la platja et va mirant
nanananana….
Després seus
sobre els teus peus,
a poc a poc
et reculls els cabells.
I ningú
sap res de tu.
Descordes el primer,
el segon, i el tercer,
i vas cantant.
La platja et va mirant.
nanananana….
La tarda cau,
no hi ha ningú amb tu.
Jo esperant
per dir-te que t'estimo tant.
Les ones van esborrant
passes que vas deixant.
Autor(es): Ernest Crusats
