La Pepa dormidora
Si n'eren mare i filla
dalt d'un balcó s'estan,
la filla en broda seda,
la mare en broda estam.
Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t'hi has adormideta
i en braços del galant.
I mentre en brodaven
en passen tres galants;
saluden a la filla
i a la mare ja no tant.
Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t'hi has adormideta
i en braços del galant.
La filla es posa a riure
i la mare a sospirar.
‑De què en sospireu, mare,
de què en sospireu tant?
Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t'hi has adormideta
i en braços del galant.
- El que sospiro filla,
penso que t'enganyaran.
‑ No m'enganyaran mare
que ja enganyadeta m'han.
Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t'hi has adormideta
i en braços del galant.
I al cap de los nou mesos
en tindrem un infant.
El donarem a dida,
el farem criar set anys
Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t'hi has adormideta
i en braços del galant.
Set i set fan catorze,
l'infant ja serà gran;
el farem anar a la guerra
a servir el rei vuit anys.
Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t'hi has adormideta
i en braços del galant.
El rei dirà a la reina:
‑De qui és aquest infant?
‑ N'és de Donya Maria
i també de don Joan.
Ai, Pepa dormidora,
per què en dormies tant?
Tu t'hi has adormideta
i en braços del galant.
Autor(es): Popular
