La porta del cel
el Pla de Corona desperta cobert per la boira
les cases esquitxen els camps d'ametlla i garrova
Les cales amb roques esquerpes i peixos al fons
el motor d'un llaüt que rondina tornant cap al port
la porta del cel, on neixen les estrelles
i els somnis valents forjats per mil tempestes
la llum dels estius que semblaven allargar-se per sempre
la tímida espelma que balla amb la brisa del vespre
l'olor de la fusta de pi i la sal a la pell
l'escuma del mar enredant-se entre els teus cabells
