La polvera

Follim Follam

Tinc una polvera tota de marfil,
que va regalar-me, que va regalar-me,
un amic del Brasil.
Jo que a la xicota li vaig ensenyar,
quan la va veure,
quan la va veure,
se'n va enamorar.

De seguida m'agafa la brotxa,

i va dir-me que jo l'empolvés,

jo em cansava i ella sempre em deia:
Fes-m'ho més, fes-m'ho més, fes-m'ho més.

A casa la xicota és un pis molt alt,

van voler canviar-se, van voler canviar-se,
baix a un principal.
Tota la família mobles va baixar,
com que m'hi trobava, com que m'hi trobava,
els vaig ajudar.
Jo i la noia agafem una taula,

i a l'escala perquè no caigués
jo apretava i ella sempre em deia:

Pitja més, pitja més, pitja més.

Al terrat de casa hi ha un galliner,

que és d'una veïna, que és d'una veïna,

que viu al primer.

Com que una gallina se'ls-hi va escapar,

els dos la buscàvem, els dos la buscàvem,

per poder-la entrar.

Després de mirar tota l'escala,

i en els pisos de tots els veïns,

la noia del terrat cantava:
La tinc dins, la tinc dins, la tinc dins.

Al costat de casa una modista hi ha,

que jo cada vespre, que jo cada vespre,

vaig a visitar.

Amb aquelles noies jo solc jugar,

i un dia de broma, i un dia de broma,

una en vaig punxar.

La noia va quedar sufocada,

i, enfadada i mig somicant,

assenyalant-me amb el dit sempre em deia:

M'has fet sang, m'has fet sang,