La por
És cosa estranya això de la por
que entra i t’espanta com un eriçó.
Però després hi penso, que ja fa molt temps que m’he fet petita i no goso dir res.
Oh oh oh oh, quina por! Oh oh oh oh, quina por!
Al jardí de Baba Iaga
m’he perdut i s’ha fet fosc. Entre fèmurs i costelles
em tremola tot el cos. Aterrida i tartamuda
i la bruixa cavil·lant.
Baba Iaga és tan sabuda que cauré en el seu parany.
És cosa estranya això de la por
que entra i t’espanta com un eriçó.
Però després hi penso, que ja fa molt temps que m’he fet petita i no goso dir res.
Oh oh oh oh, quina por! Oh oh oh oh, quina por! Oh oh oh oh, quina por! Oh oh oh oh, quina por!
M’he casat amb Barbablava
que és un home molt temut.
I la seva última dona
també ha desaparegut.
M’ha donat les claus de casa
i una cambra m’ha prohibit.
Una clau ensangonada, dissimulo, però ja arriba, ja és aquí!
Corro de pressa per poder fugir,
però per més que corro ja torno a ser aquí. Voldria conèixer la senyora por
i no tenir pressa i fer-li un petó.
Oh oh oh oh, quina por! Oh oh oh oh, quina por! Oh oh oh oh, quina por! Oh oh oh oh, quina por!
