La presó de Lleida

Xalupa

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos, mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró.
lireta, liró.

Si n'hi ha trenta-tres presos,
canten una cançó;
l'ha treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.

La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
ne davalla un graó,
lireta, liró.

Els presos se n'adonen
i paren la cançó.
- Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-me la cançó,
lireta, liró.

Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?
lireta, liró.

- El del barretet negre,
el més jove de tots. -
ja se'n va n'el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do,
lireta, liró.

- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no,
lireta, liró.