La resistència
Asseguts en un racó, molt a prop d'un piano.
L'ambient és tranquil, estem un xic borratxos.
Parlem de ratpenats i també d'unes rates
que jugaven tendrament,
els pares amb els fillets, entre les immundícies,
disfrutant del solet, reient amb les carícies,
per després retornar a la foscor de la terra,
on la mare els bressarà.
Estimo les flors del mal però no la crueltat
que xiscla embogida enfront la dignitat.
La vida és tenebres que busquen la llum,
i el cor més ferit és el just.
Aquí estem, resistint, com punts de referència,
escèptics-creients, joglars de matinada,
com un càlid paisatge que t'acull quan plou
dolçament sobre tu.
Autor(es): Xavier Baró
