L'arbre blanc
He vist una muntanya inundada d'aire estrany
he vist un nen jugant amb una espasa rutilant
he vist un arbre blanc que brillava enmig
d'un camp d'esperança, com un 'dejà vu'.
He vist quatre llagastes que ploraven vora meu
somniant en un país d'altes muntanyes i de neu
he vist dos gats orfes que portaven dol
i un equipatge inútil que es quedava sol.
Les pedres ploren, els gats miolen
i les mimoses volen i dolen.
ai adéu, prats de benaurança
ai adéu, avellaners vinclant-se
benvinguda la tristesa que no cessa
i tant ens pesa, que ens amara d'estranyesa.
He vist un bar tancat en una plaça sense nens
i un acordió tocant tot sol als quatre vents
una cançó d'amor pels cingles d'Aiats
quan del Ponent la Barra ens deixa astorats.
He vist unes mans fredes sense esma per tocar
un somni diferent que acabava de començar
he sentit l'energia en la nit fresca de la Vall
la força que ens empeny a seguir somniant.
Les pedres ploren, els gats miolen
i les mimoses volen i dolen.
Ai, adéu les mans que estrenyien
que envoltaven, serraven i unien
ai, adéu mar de confiança
deixa'm navegar-te encara
i adormir-me sens recança
Les pedres ploren, els gats miolen
i les mimoses volen i dolen.
Autor(es): Jordi Batiste
