La roda de la fortuna
Com una ànima en pena, com un esperit errant, vaig traçant cercles infinits al teu voltant
Deixant al meu pas ressentiments i cors trencats, plantant llavors estèrils, flors que mai no floriran
No sóc més que una ombra del teu somni, mil reflexes dispersos d'un mirall trencat
No volia escoltar la veu que em retenia al teu costat com un boig vaig destruir tot el que he estimat
l ara que he tornat no creguis que estic trist. Ara que he tornat, no queda res de mi
He resseguit tots els camins del meu laberint per cada camí m'ha tornat al punt de partida
Al final, caic als teus braços cansat, sense aconseguir girar la roda de la fortuna.
Autor(es): Ramon Ferrer
