L'artista

Carnal

Amb els sentits perduts pel carrer
finestres i portes ciutat a mig fer.

Sota el plugim, anant amb el vent
que lluny se l'emporta voltat del no res.

Tret del que pensi,
imatges es filtren
pels seus ulls
que miren tan lluny
endins.

I fuig passejant l'artista
el temps amagat de la vista
el terra i el cel s'entrevisten amb ell
i al seu cap neix bellesa trista.

I fins que no passi al cor la tempesta
res no l'afecta
i fins que no passi no accepta
res de la resta de gent.

I fins que no passi al cor la tempesta
res no l'afecta
el terra i el cel s'entrevisten amb ell
i al seu cap neix bellesa trista.