L'arengada
(el 1899) hi havia un gran mur blanc
-nu, nu nu
contra el mur una escala – alta, alta, alta
i a terra una arengada – seca, seca, seca.
En això arriba ell (que no és ni jove ni vell)
duent a les mans – brutes, brutes, brutes
un gran clau punxegut – punxegut, agut, agut
un cordill i un martell – pesat, pesat, com ell.
Puja l'escala – alta, alta, alta
i clava el clau punxegut – clung, clung, clung
dalt de tot del gran mur – nu, nu, nu
Amolla el martell – pesat, pesat, com ell
lliga al clau el cordill – llarg, llarg, llarg
Baixa de l'escala – alta, alta, alta
de l'enduu amb el martell – pesat, pesat, com ell
i se'n va qui sap on – lluny, lluny, lluny
A l'extrem del cordill – llarg, llarg, llarg
hi pendula ara – lentament, lentament
una arengada seca – seca, seca, seca
Si he compost aquesta història – simple, simple i ximple
és per fer enfadar els homes – seriosos, seriosos
i divertir tots els nens – petits, petits, petits...
Que no saben què és patir, perquè són nens petits
petits, patits... pels seus pares, clar!
Autor(es): Charles Cross,1000Simonis
