La revolució
De vegades la revolució no és allò que et vas imaginar
epopeies d’anònims herois que miraven sempre al més enllà.
La revolució és un llibre obert que ningú sap com acabarà
un dibuix fet amb un traç vermell
i els poetes buscaven parets on escriure el seu nom.
De vegades la revolució és mirar al cel i no trobar res
i una noia amb els cabells rogencs oferint-te una tassa de te.
La revolució és sortir al carrer i no veure cap nen per enlloc
homes malcarats per tot arreu,
i sentir com molt a poc a poc se’t glacen els peus.
De vegades la revolució són les llàgrimes de la gent gran
al davant dels seus néts de vint anys, el silenci sota un llençol blanc.
La revolució es córrer sota el foc, tornar a casa molts mesos després
i quan obris la porta i encenguis el llum,
la soledat se’t mengi i et trobis que no hi ha ningú.
De vegades la revolució és tornar al carrer només per tu
i buscar-te entre mig dels soldats, els vençuts i els que havien guanyat
i mirar en els ulls dels nens petits, no fos cas que haguessis tornat
i cantar a prop de les barricades aquelles cançons...
Autor(es): Trenkaband
