L'arrel
Un comentari, un gest, una mirada,
unes paraules que no has pronunciat,
com un silenci, com algo esborrat,
algo que t'has inventat.
Esclau dels teus pensaments,
dificultats per estimar,
sempre viatjant en el temps,
tens fòbia per aterrar.
Ja has aconseguit
un món interior
enhorabona somiador.
Vols escapar
de la teua ment,
una reixa envolta el teu cap.
Ja has aconseguit
que la pell del cos
siga la frontera oficial,
no escaparàs
de la teua veu
ressona constant en la ment.
La pau que oblides és l'arrel de la virtut,
les portes obertes al món.
Tindràs vertigen, voldràs abandonar,
renàixer et fa tremolar.
Esta nit lluitaràs fins que et guanye el combat la respiració.
Una carícia,
un sospir entre rialles,
entra la comoditat.
Rodejat de bona gent,
reflexe que t'has estimat.
No guardes cap odi als errors que has comés,
tampoc als que cometràs.
Desprendre't dels vicis t'ha costat la mort
més de tres vegades segur.
El que intentes és viure de front: a la realitat.
