La sivella

Celdoni Fonoll

Sivella d'argent jo tenia,
la meva xinel·la he guarnit;
dessota del vesc em posava
i ballo mentre era de nit.

Tenia un ramet de vidalba
l'amago en la balma d'un camp:
Que els elfs, a la nit, no vinguessin
i jo m'oblidés aquell ram.

Tenia una cinta daurada,
i al rulls la voldria lluir:
Que tots els ocells la veiessin
quan jo passegés pel jardí.

Un riure secret jo tenia,
i ric vora el mig mig desfet:
Només el gran vent i les heures
sabran el meu riure secret.