La santa collons
Rodejat de soldats de la mà
Que em vol adormir amb sucre i pena;
La venuda més bona de l'actualitat
S'arrossega per el terra.
Tota la xafo; el gos
s'està asfixiant dins d'una aixella,
però La Santa Collons, més preciosa que mai,
cap soldat me la podria treure.
El jardí de mancances està florejant,
(e)scar(a)bats i formigues estan torejant-se;
La Santa Collons ha vingut a ajuda'ns-e
(E)s cau una fulla i dos i tres,
Es cau tot el arbre sencer;
Traspassa la casa i tot el que passa
I ve un silenci molt quiet.
I dins del silenci, on raja la llet
De la font de la teta de vida,
Se sent al fons un tren de plom
Que només pot frenar si és lliure.
El jardí de mancances està florejant,
(e)scar(a)bats i formigues estan torejant-se;
I, gràcies a déeeeeeeeeeu,
La Santa Collons ha vingut a ajuda'ns-e
gràcies a déeeeeeeeeeeeeeeeu,
gràcies a déeeeeeeeeeeeeeeeeu.
