La senyora

Enric Barbat

senyors, ja n'he fet quaranta i encara estic bona bona
guardo les formes rodones de quan era una xavala
La taula plena de roses omplia de distinció
el convit i recepció que em donava un vell asmàtic
que a part de ser molt simpàtic, era un xec al portador

ràpida com una anguila per clixar tontos i xorres
em vaig vestir de senyora als divuit anyets de vida
tiro peles a cabassos, fumo i m'agrada el caviar
em vesteixo com rajà, jalo sempre en bona taula
i quan el sol obre les ales just em retiro a clapar

no hi ha lloc de perdició on a mi se'm tanquin portes
des de els llocs amb les llums mortes fins al cabaret més bo
avions, trens i vapors, Costa Brava, Benidorm
Palma, Eivissa, Hotel Colon, sempre visc la primera hora
el diploma de senyora l'he fet respectar a tothom

també se que la bellesa amb el temps és un engany
i també que el pas dels anys va podrint totes les veles
i quan la naturalesa comenci a pegar-me fort
tindré un pis, un cotxe gros, el vellet i el talonari
i més peles a l'armari que un gran banc de Nova York