La teua veu
Des de l’albereda arriba
la veu que el meu cor captiva
i que em fa estimar la vida.
Roses i perles.
Somnis d’aquella nit d’amor
de paraules tendres.
És com una melodia
que calma el brunzir del dia
i que em retroba amb l’harmonia.
Dolços i fruita.
Emocions que vénen i que van
vers la llum infinita.
Esclata el silenci immens
perquè tu ho omples tot.
Arriba de nou el vent
que em porta el teu so,
que m’ompli de goig i de fe.
Les notes vibren en l’aigua
del llac que amague en calma
al racó de l’esperança.
Lluna i estrelles.
Ets el bufec que fa tremolar
les violentes tempestes.
La teua veu m’encisa,
m’aparta de la deriva,
m’inunda amb la seua brisa.
Terra i mel.
Tanque la porta al passat
s’il·lumina el meu cel.
Autor(es): Carles Enguix
