La torre inclinada de terrissa
Toquen, ning-nang
a morts o a trencadissa
perquè ets home de fang,
de pols o de terrissa.
Sortit de l’inorgànic
et dreces, com amb asma,
per un camí de pànic
i obra de l’orgasme.
La vida és jeure al llit
i caminar dempeus.
I disputar un confit,
que sempre te les heus.
Tant si és amb quatre peus,
com si és només amb dos,
acataràs els feus
de totes les buidors.
L’esperança llisquent
t’inclina a posseir,
però cada present
és un cargol sens fi.
Tindràs per resultat,
tu, que camines fins...:
Dispers, esmicolat,
repartit terra endins.
Autor(es): Joan Argenté,Oriol Tramvia
