L'autobús que va al taulí

Conxita

Un cap, un cos, són massa raons
per sospitar que hi ha d'haver cor
el cap no és meu
i el cos és poc si el reuma és fort.

No entenc ningú i el xou se'm fa estrany
ja no conec qui són els cantants
tots som germans
dins l'autobús que va al Taulí.

Vaig escriure i lletres, vaig escriure sons, quina sort
vaig escriure llistes, vaig escriure pols, feia sol
vaig escriure pistes, vaig escriure cors, era la febre..

Vaig llegir novel·les, vaig llegir taurons, quina sort
vaig llegir maduixes, vaig llegir llençols, feia sol
vaig llegir missatges, vaig llegir dolors, creixien herbes.