La tardor als Ports
Per tot arreu ,ressonen els adéus.
Trista paraula a la porta del fred.
Darrere resta l´estiu agonitzant,
del somni s´alçen tots els deus dels vents.
...de la tardor, és el temps.
...de la tardor, és el temps.
A la cadira, amb melancònia i pensatiu,
voràs la pluja ,darrere la finestra.
Recordaràs les nits de lluna plena
i dependràs a estimar la primavera.
La caducitat es tornarà fulla seca.
Pareix que el cel t´envolta fortament.
Els vius colors cauran en malaltia.
La nit s´allarga, s´allarga lentament.
...de la tardor, és el temps.
...de la tardor, és el temps.
De colp el fred et tocarà a la porta.
La roda gira¡,presentit començament,
que d´any darrere any, ens dona la Natura.
Lliçó depresa, segur, forçosament.
...de la tardor, és el temps.
...de la tardor, és el temps.
Autor(es): Artur Álvarez
