La verbena dels desamparats
Ui, que content que estic aquí al terrat,
tirant petardos i sentint el gos bordar
a la verbena dels desemparats,
passant del rei i del virrei i el pare sant.
La nit m'acull i tinc el cor calent
d'amor per tu, que estàs tan lluny no en sé res.
Celebro el goig de viure aquest moment
de solitud, acompanyat per tanta gent.
Per tantes ànimes sense destí,
esperançades al dintell de paradís,
i la ciutat, d'odis i amors bullint,
dintre una roda de passions sense sentit.
Ui, que feliç que em sento aquí tot sol.
Beuré xampany a la salut del teu record.
La vida és rara i és absurd el món.
Tiro petardos i segueix bordant el gos.
Autor(es): Jaume Sisa
