L'avi
Tu que infectes la ferida
Mig ocult,
Entre la gent i les seves ombres.
Tu que malmets la derrota.
Purifiques, dius,
Els teus actes idiotes.
És curiós mirar-te
Quan dissimules
El teu odi mal portat.
No saps ni qui ni a on són.
Tu que parles sempre
D'amics,
I no saps què ni qui, ni a on són, ni a on van, ni on es moren.
Tu que creus que ajudes
Al primer i al segon...
I també al tercer món.
És curiós mirar-te
Com et mous en vida,
Mentre encara respires.
No saps ni qui ni a on són.
És curiós mirar-te
Quan dissimules
El teu odi mal portat.
No saps ni qui ni a on són.
