La torre de l'oncle Tom
En Tom és un vell pagès, un home gran,
les filles el visiten de tant en tant
per fer-li la bugada i rentar-li els plats.
Res és igual
des de que la dona va morir
(que Déu la tingui en pau).
La ciutat avança cap al tros del Tom,
les immobiliàries li fan proposicions
(un terreny fantàstic per l'especulació).
Res és igual
des de que no hi ha futur al camp
(que Déu ens dongui sort).
L'oncle Tom ja té molts anys,
de la torre no vol marxar.
Com un vell arbre arrelat
no es deixa empeltar.
En nom de la integració i la solidaritat
la Caixa fa barraques a la vora del brassal,
les omplen de pàries i de marginals.
Res és igual
des de que tenim aquests veïns
(que Déu ens ajudi a tots)
Li roben la mula, gallines i bestiar,
li fan la vida amarga i ja és vell per disparar,
els Mossos se n'enriuen: ja els podeu denunciar...
Res és igual
des de que tenim aquestes lleis
(ni Déu se salvarà)
L'oncle Tom està dubtant,
no sap si claudicar.
Qualsevol dia el trobaran
ofegat al brassal.
Un dia l'amenacen, ganivet en mà,
amb la por al cos, però a contracor
agafa el telèfon i es dona per vençut.
Res és igual:
des d'Ara mateix ja no puc més
(que sigui el que Déu vol)
Els homes de corbata li paguen la meitat,
amb el requeriment l'oferta li han canviat,
tot just per pagar-se un piset a la ciutat.
Res és igual
des de que viu en aquell forat
enyora el sol i el camp.
L'oncle Tom està cremat,
renega sense parar.
Quina forma d'acabar:
abans de mort enterrat.
Arriba l'interès, la integració se'n va,
envien la pandilla a un altre bancal,
una ciutat jardí de somni allí faran.
Res és igual
des de que les grues han portat
els preus s'han disparat.
Amb quatre dies aixequen dúplex i adossats,
piscines privades, luxe i comoditat
per a tots aquells joves que s'han d'hipotecar.
Res és igual
des de que l'oncle Tom va marxar
que el dimoni us porti a tots.
