La vida que vols
Les sabates descordades i els petons penjats dels llavis,
jo t’agafo la maleta i tu dibuixes l’escenari.
Hem cremat les oficines, incendiat deu mil rutines...
Hem canviat les medicines per abraçades sense espines.
Amunt les ales que s’obren i s’enlairen al vol!
Vols una vida que s’omple de carícies i sol?
Hem fugit de tants horaris, escapisme de mals hàbits...
Hem canviat la gran mentida per un noble pam de vida.
Puta vida, com m’agrades, quan esquives tantes bales...
I al final et deixes estimar i em deixes que et banyi al mar
Amunt les ales que s’obren i s’enlairen al vol!
Vols una vida que s’omple de carícies i sol?
Tota la vida que vols és a les mans, si tu vols
