La vaca cega

Xavier Ribalta

Topant de cap eh una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
s'en ve la vaca tota sola. Es cega.
D'un cop de roc llançant amb massa traca,
el vailet va buidar-li un ull, i en I'altre
se li ha posat un tel: la vaca es cega.
Ve a abeurar-se a la font corn ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar I'esquellot, mentre pasturen
I'herba fresca a I'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en I'esmolada pica
i recula afrontada; però torna,
i abaixa el cap a I'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Desprès aixeca
al cel, enorme I'embanyada testa
amb un gran gest tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables
brandant lànguidament la llarga cua.