La veritat
Ara que disfrutava
que estava apunt de tocar els pits de la veritat
ara que m'escalfava
amb un somrís de Monalisa se n'ha anat
quant trigaré a trobar-la
No és fàcil reconèixer el seu perfum
i aquí dalt de la barca
ni far, ni agulla, nord ni sud, ni port segur
no escoltis les sirenes
que canten amagades quan el sol es pon
Són criatures belles
prometen molt però poden fer-t'ho perdre tot
guiat per les estrelles
allunyan-te de tempestes, llamps i trons
hi ha tantes meravelles
Aferra fort els caps i estiva un cop de sort
porta'l a la platja
fes-ne el teu coratge
mai no deixis de donar-li amor
i espera, t'espera
per més voltes doni el món
