La veu del mar
La veu del mar tan sonora
matant els sacrificats,
donant amor quan és l'hora
de molts petons ofegats,
la veu del mar tan sonora
i els horitzonts espantats.
La veu del mar tan sonora
ens va donant les arrels,
que ens diu que som llum de fora
pregàries pobres i anhels,
la veu del mar tan sonora
fins que tornem als estels.
La veu del mar tan sonora
és com un clam a la nit,
consol per tothom qui plora
la llar del seu esperit,
la veu del mar tan sonora
ens fa pacífic el crit.
La veu del mar tan sonora
és la cançó general,
avui que el cel ens honora
ningú no ens podrà fer mal,
la veu del mar tan sonora
ens fa mirar cap a dalt.
La veu del mar tan sonora
té veus de morts en el fons,
així se sent tot alhora
quan ens recorda nous mons,
la veu del mar tan sonora
també és la veu dels taurons.
La veu del mar tan sonora
ens va mullant lentament,
l'infern és ben a la vora
i ens vol cremar intensament,
la veu del mar tan sonora
motor per l'enlairement
de cadascú a la seva hora.
