L'enigma de l'estel
Dos mil regnes he creuat
mitja vida hi he deixat
miro enrera, estic molt lluny
caic a terra veig la llum
Tot em sembla que ha canviat
miro el llac i està ben sec
canto al vent i no em respon
es l'enigma de l'estel.
Arribo a casa tremolant
les meves robes tenen sang
són ben buides les parets
tanco els ulls i no veig res
Tot em sembla que ha canviat
miro el llac i està ben sec
canto al vent i no em respon
es l'enigma de l'estel.
Quan els núvols deixen pas
a un nou dia començar
surt el sol per l'horitzó
i me'n torno a córrer món.
Tot em sembla que ha canviat
miro el llac i està ben sec
canto al vent i no em respon
es l'enigma de l'estel.
