Barbacoa

La Zona Franca

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Mirant el mar des de la platja, deixant que l'aigua em mulli els peus, entenc de sobte quin és l'origen de les meves pors. Jo sóc uns peus quiets a la sorra al punt exacte on s'acaba el mar, el punt exacte on no hi cap perill per mi.

Imagina't la postal: un mar salvatge però passi el que passi res em podrà fer cap mal; mantinc la distància perfecta per no prendre mal.

I sé que mai tindré el coratge de capbussar-me i començar a nadar, m'aterroritza imaginar-me la profunditat. I no cal que ho digui, que el mar ets tu, i el que m'espanta és que mai podràs abandonar la costa i deixar la platja per venir amb mi.

Visualitza la postal, visualitza les onades mullant uns peus en el punt exacte on les coses no poden fer mal, en un equilibri precari que no es pot trencar.