L'eco de la nostra soledat
El despertador
ens fa deixar el llit i cal posar-se en moviment.
Màquines tots dos,
hem d'anar i venir sentint el pas lleuger del temps.
No hi ha res a dir,
entra a la rutina un cafè per funcionar.
És un dia més
i cal disposar-se a fer la feina com si res.
Ni besos, ni res més que indiferència
i a la casa flota un eco...un eco...
La nostra soledat
espera una nova soledat.
Ha caigut, la nit,
l`hora de ser a casa com ahir i com demà.
Hem d'anar a comprar,
perquè hem dinat poc i alguna cosa hem de menjar.
Rea a comentar,
mentre cuines jo m'adormo amb el televisor.
I quan hem sopat,
ja torna a ser hora de ficar-se entre els llençols.
Ni besos ni res més que indiferència
i en la casa flota un eco...un eco...
La nostra soledat
espera un dia sense soledat.
Autor(es): Virgilio Exposito
