L'edat d'or
Serà nostre el pa
Daurat així com noies
Sota el sol brillant.
Serà nostre el vi,
Aquell que fa bombolles
Fins i tot dormint.
I tindrem ja sang
Dins les blanques venes,
I sovint dilluns
Esdevindrà diumenge.
La nostra edat, llavors,
Serà l'edat d'or.
I tindrem uns llits
Acollidors com noies
Al sorral més fi.
I tindrem els fruits,
Aquells que al camp dels altres
Fan de bon collir.
I tindrem, és clar,
Dins qualssevol barraca,
Connexió amb l'atzur
Que veus en mirar enlaire.
La nostra edat, llavors,
Serà l'edat d'or.
I tindrem la mar
A un pas de casa nostra
Així que bufi el vent.
I tindrem l'hivern,
I el cant d'una cigala
Als seus blancs cabells.
I al primer embolic
L'amor dirà "ja arribo".
No hi haurà discurs
Que no acabi amb "t'estimo".
Vine, vine, doncs
Vine ja.
Autor(es): Léo Ferré
