Le garçon du printemps
Desperto de cop,
sento la teva olor.
Una estranya sensació,
em diu que ja estàs a prop.
Somriures d'infants,
que juguen plegats.
Les flors dels balcons,
miren cap al mar.
Ja no sóc el d'abans,
le garçon du print temps.
Els dies m'han donat,
molt més temps per pensar.
No!!! deixo d'olorar,
perfums sense paranys.
Tot allò que he somiat,
és ara realitat.
No penso despertar
ni fugir del passat.
No!! Això no s'ha acabat.
Els ànims m'han portat
a viure sense por
i anar més molt enllà.
Il fait du bon temps,
je m'ouvre la chamise.
Il fait du bon temps,
je sors a marcher.
Arriba el temps de la veritat.
El ritme no es pot aturar.
Aquesta és la oportunitat.
De viure els moments que et
fan riure a la vida.
Desperto i et sento i sinó
jo m'ho invento.
Sensacions, olors, manifesten
que ja estàs a prop
Veig infants i somriures,
plegats saben viure.
Ja no sóc el d'abans...
Le garçon du print temps,
el cel i les estrelles són els meus aliats.
M'agraden les flors als balcons
i miro i ensumo... el mar.
