L'escola

Santi Vendrell

Els anys d'ésser estudiant van ser potser
uns anys que no s'obliden mai.
Els llibres i les bates s'han perdut,
estan trencats o plens de pols.

El mestre que a l'escola em va pegar
per no fer els deures o entremaliar.
Els càstigs sense pati i aprendre les lliçons
són fets ja d'un altre món.

Els anys han passat de llarg.
El temps no s'ha deturat.
Tan llarg se'ns va fer arribar
tan lluny tornar a començar.

Els companys del col·legi, on estan?
Suposo que tots estan bé,
el més llest, el més pobre i
el més tonto, el més ric
La sort no s'aprenia als escrits.

I aquella noia bleda, que em va dir que no
avui segur que ja s'ha casat.
I quan tingui canalla els haurà de fer estudiar.
La història torna a començar.