L'enigma del mirall
Quines coses més estranyes
que solen tenir els miralls;
no és qüestió d'amoïnar-s'hi
ni de fer-ne escarafalls.
Al quarto de bany de casa
hi ha un molt generós mirall,
i, com que al fons hi ha el lavabo,
jo hi transito amunt i avall.
I així ara, entre nosaltres,
en confiança, us vull dir
que a dins del mirall hi ha un home
que s'assembla força a mi.
Se'n surt força bé, imitant-me,
amb això hi deu tenir un do;
reconec que se m'assembla,
però és més gran que no pas jo.
Que té moltes més arrugues,
té unes entrades més grans,
fins i tot fa més panxeta,
i té molts més cabells blancs.
I a les nits fa unes ulleres,
i té com potes de gall,
però sembla bona persona,
l'home de dins el mirall.
Li agrada fer-me ganyotes
imita els meus moviments:
es pentina si em pentino i
sempre ens rentem junts les dents
No tenim gaires converses
però els caràcters són afins,
a mi em dóna confiança
saber que ell és allà dins.
L'únic dubte que ara em queda
–potser és només un detall–
és si li explico a la dona
que hi ha l'home del mirall.
Quines coses més estranyes
que solen tenir els miralls;
no és qüestió d'amoïnar-s'hi
ni de fer-ne escarafalls.
Autor(es): Jaume Arnella
