Les amants
De nit els nostres somnis
ens emporten ben enlluny
s'amplia l'experiència
a un reialme clarobscur
I el nostre cos
reposa en pau
mentre els grans ritmes
es van cercant
La fragilitat es mostra
abraçats mentre dormim
cloem les parpelles
i ignorem els nostres crims
amb tot veig un dimoni
que ens habita
dins dels ulls
presumptes d'innocència
ens estimem a cos nu
Les nostres mans
ho deixen clar
quan les carícies
es van imposant
La fragilitat es mostra
abraçats mentre dormim
cloem les parpelles
i ignorem els vostres crims
Dorm amor, bona nit
que la lluna ens il·lumina
la senyora de la mort
contra els somnis hi conspira
creuarem els nostres vels
per fer front a la mentida
i farem per amagar
la part nostra més mesquina
Tanca els ulls, deixem ja
de destruir-nos dia a dia
perquè allò que ara volem
sembla no ser d'esta vida
Somnia amor, ben endins
perquè el sol ens determina
que per a continuar
cal deixar el que s'estima
Jeu al llit, tendrament
que una societat caníbal
ens retornarà al treball
consumint-nos l'energia
i quan ja no quede més
que oferir-los a carn viva
ni tan sols en restarà
una vana poesia
La fortalesa es mostra
quan s'esquerden els destins
obrim les parpelles
i acceptem els nostres crims
Autor(es): Pau Miquel Soler,Arthur Caravan
