Les odes
Si com l'oreig
que encén la rosa.
Mire i no veig.
Creix una alosa!
Tot ens proposa
jorns de festeig.
Oh cada cosa!
Aiguabarreig.
Mesura i calla.
Ah tanta palla!
Millor, el llit.
Veig la finestra.
Vós sou molt destra.
Oh molta nit!
Dalt el castell palpitava l'ocell.
Anem per ell! Ens perdem entre els pins.
Sense confins era aquell dia, clar.
Gran com la mar, ens guaitava un espant.
Oh tant i tant! Acabarà algun jorn?
El fum de forn pujava pel secà.
Crosta de pa, aquest migdia antic!
És ver i ho dic que l'afront creix i creix.
Ningú el mereix, i restàvem d'acord.
Passes d'un mort pujaven els graons.
Des de quin fons arriba aquesta horror?
Amb molt d'enyor ens vàrem seure al sòl.
Dies de dol, i el mort sense llençol!
