L'escenari
Tu tens el dies plens de fum,
jo tinc les penes en l'oblit
per les ganes que tenies de descobrir
milers de peces composades
amb la mirada oberta
durant una llarga nit.
Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.
Mai he sabut articular
quan la ressaca es forta
i la distància és desesperant.
Si vas trencar-ho tot aquell matí
em vas dir que era un violent,
vull morir amb dignitat,
vas a matar-me.
Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.
L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.
Una tènue mirada tens,
el goig de representar la nova acció.
Vols intervindre en la creació
si la humitat no enterboleix els teus ulls.
Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.
L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.
