L'esclavatge és democràcia
Molts colors a la galàxia l'asfixia aquest control
jo tenim el nostre rol pro tranquil nen no som sols
saps que et compren amb quatre mentides
respires contaminació i van passant els dies
a població indiferent és desfà com el cartró
de debò lluita la fruita prohibida es al racó
jo la mossego fins al caòtic camí
i tombat al balancí reflexiono clar que si
Ploro noto els plors d'una societat dividida
molts ens perdem en tresors obviant la partida
el despertar ens crida mira l'alta banda
quan la gent creient en ells cau a la seva trampa
au ara alça el punys ells no son pas lluny
s'esmuny la sang pel terra la guerra qui l'escull
amb tancs i cadenes tancant fronteres que esperes
sembrar cançons es anar de bones maneres.
Intentaré contindre la ràbia que em menja
no hi caure a la trampa hi deixaré la laringe
ens esquitxa tots el pastel, tots som Hasel
la sang vessada aquí mai serà dolça com la mel
vivim amb democràcia, que s'organitza i segresta
la resta una falacia la ràbia t'alça la cresta
i es fan grossa la festa mentre del cop ploro
no et robo l'aler com ells ni mato al pobre Poblo
Tots ens fem vells el clavells o fan olor
es nota en l'aparell repressor sembre la por
jo sento els crits dels lapidats de per vida
la crida als nostres pits hem de guanyar la partida
un segrest no fa gracia rància actuació
crispació a cada carrer del saber fer es la ocasió
la trista mentida no em despista classista
el Pablo nomes es comunista , no es terrorista
Ei noi l'esclavatge es democràcia
coi de toi, ser hostatge no ens fa gracia
ho desconfio, m'ofèn la pàtria,
empàtica soledat neutralitza amb la ràbia.
