Les clavegueres del paradís
Les engrunes d'ahir
són l'aliment de hui.
Entre parcs de deixalles visc,
esperant el que no volgueres hui.
Sóc un àngel sense paradís,
un animal que no s'ha extingit,
un pirata en un mar de ferralla,
buscant un pegament per l'ànima.
La meua banda i jo recorrerem hui
les clavegueres del paradís.
Sota un sostre de fum em preguntaré
per què et vas oblidar de mi,
per què l'única herència que tinc
és un paisatge absurde i trist.
I així passaré una altra nit,
esperant l'amor
que no em vas donar.
esperant l'amor
que no em vas donar.
esperant l'amor
que no em vas donar.
Del cel està plovent hui
una plutja amarga d'infern.
Són les llàgrimes d'un món
ple de suburbis i desolació.
On estan totes les promeses
que em vas fer d'un món millor?
Cada vegada són més els que, com jo,
viuen al marge de la civilització.
La meua banda i jo recorrerem hui
les clavegueres del paradís.
Sota un sostre de fum em preguntaré
per què et vas oblidar de mi,
per què l'única herència que tinc
és un paisatge absurde i trist.
I així passaré una altra nit
esperant l'amor
que no em vas donar.
esperant l'amor
que no em vas donar.
esperant l'amor
que no em vas donar.
Autor(es): Rafel Carril
